Activitats de la Fundació: de novembre 2010

Jornades de Sin Permiso 2010 a Barcelona
Avenç democràtic o involució: dues alternatives de sortida a la crisi

10 i 11 de desembre
De 10 a 14h y de 16 a 20h
PROGRAMA COMPLET AQUI
Lloc: Ateneu Roig (Ciudad Real 25, Vila de Gracia, Barcelona)
Inscripcions gratuïtes i obligatòries
Contactar a: luisjuberias@fpereardiaca.org
Aquestes jornades estan reconegudes amb 1 crèdit de lliure elecció per la UB
Organitzen: Sin Permiso, Fundació Pere Ardiaca i Fundación Socialismo Sin Fronteras

Per diferents motius –també pressupostaris— la reunió anual de SP se centrarà aquest any en la situación europea.
Europa s’ha convertit ara en l’epicentre de la crisi econòmica mundial, i en una mena de laboratori polític en el que s’experimenten políticament els diferents camins de la sortida de la més aguda crisi capitalista mundial en 70 anys.
La peculiar posició en què es troben els països membres de la UE –pèrdua de sobirania monetària, amenaça clara de pèrdua de sobirania nacional fiscal, etc.— els ha fet especialment vulnerables: l‘espai econòmic integrat més gran del món, que és al mateix temps un espai en el que es conservaven, malgrat tres dècades de neoliberalisme, drets democràtics i socials conquerits per set generacions del moviment obrer, és objecte d’un atac sense precedents per part de l’aristocràcia mundial i els seus còmplices polítics i mediàtics.
L’objectiu és clar: la destrucció de les restes de l’estat democràtic i social de dret. El pretext, també: una política fiscal d’austeritat imposada a tota l’eurozona, pretesament concebuda per posar fi a l’enorme creixement del dèficit públic en què han hagut d’incórrer els diversos estats europeus. Per rescatar la banca i les institucions financeres privades i per subvertir l’increment de les despeses socials – assenyaladament, la cobertura d’atur— provocat pel daltabaix econòmic.
Governs democràticament escollits per desenvolupar polítiques totalment diferents –com els socialistes de Papandreu a Grècia, a Portugal o de Zapatero al Regne d’Espanya— han acabat per plegar-se a les receptes de l’ajustament neoliberal. I governs conservadors com el de Cameron a Gran Bretanya o el de Sarkozy a França estan ara mateix aplicant mesures de política econòmica i social extremistes que per res figuraven en els programes polítics amb què es van presentar a les eleccions i les van guanyar.
El repudi ciutadà passiu a aquestes polítiques impopulars i antidemocràtiques és clar i intens, i ho reflecteixen homogèniament totes les enquestes d’opinió. El repudi actiu és més heterogeni: la resposta social a França és ampla, densa i contundent, i compta amb un suport de l’opinió pública de prop del 75%. La Vaga General del passat 29 de setembre al Regne d’Espanya va ser un èxit per l’extensió i la capacitat mobilitzadora, i la immensa majoria de la població espanyola creu injustes i ineficaces les contrareformes decidides pel govern socialista, però la Vaga General no va comptar amb el suport de l’opinió pública espanyola ni remotament semblant a la de la francesa.
Sigui com sigui, és clar que el nucli de resistència als programes europeus d’ajust neoliberal està constituït pels sindicats obrers. Molta gent, inclosos economistes de l’establishment com el premi Nobel Stiglitz, han manifestat el seu suport decidit al moviment obrer i sindical, al qual veuen com la darrera esperança que Europa corregeixi el seu catastròfic curs –també econòmicament catastròfic— decidit en els darrers mesos per la seva casta rectora.
És de preveure que la conflictivitat social a Europa no farà més que créixer durant aquest curs. Però els diferents moviments socials i ciutadans que estan confluint en la protesta, i de manera assenyalada i central els sindicats obrers majoritaris s’han quedat pràcticament sense una representació política a les institucions democràtiques europees i nacionals a l’alçada de les exigències plantejades.
Les jornades SP d’aquest any se centraran, així doncs, en els següents 5 problemes:

1. Diagnòstics de la naturalesa i la dinàmica de la crisi econòmica capitalista mundial des del 2007.

2. El neoliberalisme, la “financiarització” i la “globalització” de les tres últimes dècades són diverses cares d'un projecte del tot punt polític d'hegemonia econòmica, social i cultural de les elits rendistes (particularment financeres i immobiliàries). S'oblida sovint que el programa del keynesianisme genuí (no del bastard dels manuals de macroeconomia a l'ús) va ser l'"eutanàsia del rendista". En què hauria de consistir avui un programa polític econòmic-social d'”eutanàsia del rendista" i quines bases socials podria arribar a tenir.

3. La trampa de l'euro: quan a la pèrdua de sobirania monetària nacional s'hi afegeix la pèrdua de sobirania fiscal, a mans d'una casta rectora acarada i incarable democràticament (Comissió Europea, Banc Central Europeu). La disjuntiva: sortir de l'euro i recuperar la sobirania monetària, o aconseguir una política fiscal comú europea de tipus expansiu.

4. La representació política dels moviments socials populars de protesta contra el cop d'estat financer a Europa. La crisi de la relació fiduciària representats/ representants està en el nucli de la crisi de les democràcies a tot el món: la remunidalització de l'economia en els últims 30 anys ha tornat a posar sobre la taula el problema enunciat per Keynes en els anys 40, quan es va implicar en el programa de desmundialització de l'economia: l'anihilació del dret dels governs al control dels moviments de capitals té tanta importància com l'aparició del parlament virtual dels diners, no escollit per ningú, però capaç d'anul•lar les decisions dels parlaments electes. Aquest problema adquireix uns trets específics i particularment dramàtics als països de la UE .

5. L'ofensiva neoliberal contra les constitucions europees nascudes de l'antifeixisme i la Resistència, assenyaladament contra el seu vessant social i laïc. Aquesta ofensiva és indirecta, com l'intent naufragat d'una Constitució europea. O directa: Itàlia (els excessos de Berlusconi, amb referèndums de reforma de la Constitució inclosos), França (la deriva presidencialista de Sarkozy i l'atac directe al nucli de les institucions republicanes), Portugal (l'actual proposta dretana de reforma de la Constitució republicana nascuda de la Revolució del 25 d’abril del 1974), el Regne d’Espanya (l'ofensiva de la dreta contra l'Estat de les autonomies, o a favor d'una llei que limités paraconstitucionalment els marges del dèficit públic).

El simposi s’organitzarà sobre la base de 5 taules rodones/tallers de treball per a cadascú d’aquests problemas. Entre d’altres comptarem amb la participación com a ponents de:

Antoni Domènech
Editor General de Sin Permiso

Daniel Raventós
Professor de la Facultat de Economia i Empresa de la UB
Membre del Comitè de Redacció de Sin Permiso

Gustavo Búster
Analista polític i membre del Comitè de Redacció de Sin Permiso

Ramón Górriz
Secretari Confederal d’ Acció Sindical de CCOO

Paloma López
Secretària confederal d' Ocupació i Migracions de CCOO

Manuel Bonmati
Secretari Confederal de Relacions Internacionals d’UGT

Michael R. Krätke
Director de l’ Institut d’ Estudis Superiors de la Universitat de Lancaster
Membre del Consell Editorial de Sin Permiso

Alejandro Nadal
Economista mexicà i col.laborador de La Jornada
Membre del Consell Editorial de Sin Permiso

Hugo Moreno
Docent –investigador en Ciències-Polítiques a la Universitat de Paris 8
Membre del Comitè de Redacció de Sin Permiso

Litus Alonso
Col.laborador de Sin Permiso

Etiquetes de comentaris: Activitats, Jornades de Debat

Activitats de la Fundació

Inscripció oberta 2011

dimecres, de novembre 17, 2010

Jornades de Sin Permiso 2010 a Barcelona

divendres, de novembre 12, 2010

Segueix-nos

Agenda